Benvinguda

M'apassiona anar en bicicleta, m'agrada caminar. M'entusiasme conèixer el territori on visc, passejar per tots els racons, pedalar per aquells indrets inòspits i amagats. Descobrir el paisatge que s'amaga darrera una muntanya, els corriols i senders que usaven els nostres avantpassats, les masies i ermites que donen continuïtat al nostre país. Tenim, encara, un patrimoni natural i cultural que cal donar a conèixer i alhora cal preservar. En aquest blog pretenc difondre aquest patrimoni perquè els lectors pugueu conèixer-lo, estimar-lo i així preservar-lo, i tot això a peu o en bicicleta pel Solsonès.

dimecres, 31 de desembre del 2008

Darrer dia de l'any, al cim del Solsonès


Vàrem aprofitar la bonança del darrer dia de l'any per anar al Port del Comte i provar les raquetes de neu. Amb el Pep i la Pilar anàrem a l'Estació d'esqui del Port del Comte i per 6 euros per cap vàrem llogar-les. Amb cotxe fins al pàrquing de l'Estivella i des d'allà per la canal cap a la Tossa Pelada i d'allà al cim del Padró del quatre Batlles.



La pujada va ser molt divertida i fàc
il. Quan la neu és dura es camina molt bé amb les raquetes i a més s'agafen d'allò més, tant a les pujades com a les baixades. Hi havia uns gruixos de neu de més d'1 metre. El temps esplèndid, el paisatge espectacular, la companyia idònia per a aquesta caminada, o bé s'ha de dir raquetada ?.

Des de d'alt del Padró contemplàvem com la boira baixa no deixava que el sol penetrès als municipis que regenten els quatre batlles.
En canvi lluïa el sol a tota la serralada del Cadí, Pedraforca, serra d'Ensija...

La baixada la vam fer pel camí de la Ginebrosa, amb la neu més tova a causa de l'escalfor solar, les raquetes s'enfonsaven més de dos pams en cada passa que fèiem, i enlentia el ritme de la caminada, però no va ser cap impediment per disfrutar molt en aquesta estrena de raquetes. Hi tornarem !!!

dimarts, 30 de desembre del 2008

Tastet de neu a l'Estivella


El dia de Sant Esteve, aprofitant que havíem de portar el Marcel al Port del Comte, vàrem agafar els pals i les botes amb la intenció de reseguir el camí, fet tantes vegades en bicicleta, que va des del Prat de Botons fins el Prat Llong.


El recorregut és d'uns 5 qm. i és força planer, passa dels 1900 als 2100 m. Caminant és molt assequible. Ara, nevant durant tota la travessa i sense raquetes cada vegada es fa més feixuga la caminada.En els llocs on la neu no estava gelada t'enfonsaves ben bé 50 cm. Vam haver de girar just on el camí travessa la rassa dels Carbassers. Faltava ben poc per arribar al Prat Llong. Total, un bon passeig de gairebé 10 Qm. i una molt bona estona passada amb la Pilar.