Benvinguda

M'apassiona anar en bicicleta, m'agrada caminar. M'entusiasme conèixer el territori on visc, passejar per tots els racons, pedalar per aquells indrets inòspits i amagats. Descobrir el paisatge que s'amaga darrera una muntanya, els corriols i senders que usaven els nostres avantpassats, les masies i ermites que donen continuïtat al nostre país. Tenim, encara, un patrimoni natural i cultural que cal donar a conèixer i alhora cal preservar. En aquest blog pretenc difondre aquest patrimoni perquè els lectors pugueu conèixer-lo, estimar-lo i així preservar-lo, i tot això a peu o en bicicleta pel Solsonès.

diumenge, 14 de juny del 2009

Matinal des de Coll de Port al Call d'Odèn



Diumenge 14 de juny, tot i haver pronosticat un cap de setmana calorós, el dia s'aixeca tapat i en algun indret fosc. Són 2/4 de 7 del matí que passem a buscar el Marcel·lí per dirigir-nos, cadascú amb el seu cotxe, cap al Call d'Odèn. Allí deixem el cotxe del Marcel·li. Ens traslladem amb el nostre cotxe cap a Coll de Port, passant per Coll de Jou i la urbanització de Port del Comte.

Són 3/4 de 8 del matí quan comencem a caminar i ascendir per la rassa dels carbassers per passar per la pista de l'Estivella i arribar a la Tossa Pelada després d'haver superat un desnivell de 800 metres. Coronem sense problema el pic del Solsonès, el Padró dels 4 batlles, per continuar cap a la Gespeguera i deixar-nos anar per la serralada de Campelles. És hora d'esmorzar, hem pujat a un bon ritme i ara cal recuperar forces.


El dia és ventós i fins i tot cau, lleugerament, una pluja fina. Sóm prop de les 11 quan reprenem el camí cap al Prat Major, entre pins negres i una hermosa panoràmica cap el mont Nou. Mentre xerrem, una mica de tot, anem fent camí i ben aviat arribem a l'estany, sense aigua, de la muntanya d'Alinyà.

Sota els nostre ulls alvirem l'antiga masia, ara reformada i ampliada, del Call d'Odèn, i tot decidits encarem un corriol que la intuició ens diu que ens portarà ràpidament cap al nostre destí. Res més lluny, el corriol desapereix i nosaltres comencem a enredar-nos entre roques i argelagues. Després de 3/4 d'hora retrobem ara sí, el camí que ens portarà cap al Call, on arribem a la 1 del migdia.

Una bona caminada, 18 quilòmetres i mig, amb un desnivell acumulat positiu de 1000 m., que hem compartit la Pilar, el Marcel·lí i jo mateix.