Benvinguda

M'apassiona anar en bicicleta, m'agrada caminar. M'entusiasme conèixer el territori on visc, passejar per tots els racons, pedalar per aquells indrets inòspits i amagats. Descobrir el paisatge que s'amaga darrera una muntanya, els corriols i senders que usaven els nostres avantpassats, les masies i ermites que donen continuïtat al nostre país. Tenim, encara, un patrimoni natural i cultural que cal donar a conèixer i alhora cal preservar. En aquest blog pretenc difondre aquest patrimoni perquè els lectors pugueu conèixer-lo, estimar-lo i així preservar-lo, i tot això a peu o en bicicleta pel Solsonès.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Circular al Prat de Bacies. Per la porta del davant


Sabent que aquest dissabte seria, segurament, l'únic dia assolellat de tot el pont, i amb aquelles ganes de xafar les primeres neus de la temporada, la Pilar i jo hem agafat les botes i els pals i ens hem plantat a Coll de Jou a les 10 del matí. Després d'equipar-nos i abrigar-nos perquè tot i fer sol la temperatura no pujava el cero graus., hem començat a caminar sense un destí clar, el que volíem era passejar per la neu. Tot comentant l'arrenjament del camí i la instal·lació d'una cuneta en els primers quilòmetres de pujada, hem arribat a casa de les Costes.

Fotogràficament era una postal de nadal, és per això que hem agafat el camí vell que voreja per sobre la casa i hem anat fent via. En contra del que pensàvem aquest camí no anava direcció el primer xalet si no en direcció contrària i ben aviat en una esplanada moria. Hi naixia però, un corriol marcat amb punts de pintura vermella. La curiositat ha fet que el seguíssim amb interès tot i la forta pendent amb que començava.



El corriol molt fressat i ben marcat pujava en direcció als Cingles de les Costes entre boixos i garrics. Xino xano hem anat guanyant desnivell, sempre observats per cabirols sorpresos per la nostra presència. El paisatge anava guanyant dimensió i bellesa i no hem parat fins arribar al Prat de Bacies. Hem descobert doncs, un nou camí per arribar a aquests prats avui pintats de blanc. En tant sols 3 quilòmetres i mig hem arribat d'alt superant un desnivell de 540 metres.

Una vegada hem arribat a l'esplanada hem gaudit del silenci i del privilegi de sentir-nos envolcallats i protegits pel Padró i les Morreres. Hem travessat el torrent d'Urdell i hem passat enmig del bosc per anar a buscar el camí de baixada cap el primer xalet. Ben aviat hem deixat el camí principal per agafar el camí vell i després baixar per la tartera, aquesta vegada amagada sota la neu, i arribar sense gaire esforç al primer xalet i d'allí, ara sí, pel camí del Montnou a Coll de Jou fins on havíem deixat el cotxe. Ha estat una caminada de 10 Qm. en 4 hores i superant un desnivell acumulat de 1.113 m. Un autèntic plaer amb la millor companyia.