Dissabte assolejat, tardor de colors. I és que en aquesta estació el Solsonès es vesteix de colors per fer més complaent el camí cap a l'hivern. Els boscos de les nostres contrades combinen els tons ocres, vermells, verds, amb tots els seus matisos, que reflexen una llum especial.
Aquesta vegada ens hem passejat amb bicicleta pels camins i boscos, ara de Castellar de la Ribera ara de Pinell i sempre fruint del paisatge i del patrimoni que amaga la nostra comarca.
Sortint de Solsona, hem pujat, per carretera, a la Torregassa per endinsar-nos ràpidament primer per camí i després per corriol, cap les obagues de Viladrich. Des d'allí cap a les majestuoses cases pairals de Casagolda, Vilagines, per arribar, ara per asfalt, fins a Sant Tirs.
Sortint de Solsona, hem pujat, per carretera, a la Torregassa per endinsar-nos ràpidament primer per camí i després per corriol, cap les obagues de Viladrich. Des d'allí cap a les majestuoses cases pairals de Casagolda, Vilagines, per arribar, ara per asfalt, fins a Sant Tirs.
Allí hem contem plat l'ermita que hi ha tocant la casa, per anar tot seguit, cap a la Solana de Sant Tirs, just després de la casa a ma esquerra i passant pel mig del que fou un camp de futbol (encara si conserven les porteries) hem baixat fins la rassa, just abans d'iniciar l'ascens cap a Casals hem trobat una Cista neolítica de 5000 anys d'antiguitat, molt ben conservada.
Sempre anar pujant arribem just a casa Folc on agafem la carretera de Sanaüja direcció la Torregassa i després, ja plàcidament, descendim cap a Solsona. En aquest passeig de 35 quilòmetres i 900 metres de desnivell m'hi ha acompanyat la meva aimada Pilar.
