Caminada de Solsona a Gósol

En aquest grup tan heterogeni, qualsevol qui sigui que plantegi una caminada fora de les habituals rep la complicitat d'una munió de gent enganxada als reptes solidaris. En aquest cas l'aventura era fer una caminada des de Solsona fins a Gósol i això ha captivat l'atenció de 17 persones desitjoses de caminar durant hores pel Solsonès i el Berguedà.

Hem sortit, a les 5 de la matinada, des del Bar el Trabucaire, carregats de son i d'il·lusió d'iniciar aquesta llarga caminada. Érem la Pilar Barbens, la Montse, La Pilar, la Mònica, el Rafel, l'Àngel, el Pep, el Xesco, el Xexu, el Jaume, el Sito, el Gerard, el Xavi, el Terri, el Delfi , el Quico i l'esperit de l'Eduard que no ha pogut venir perquè s'ha posat malalt.


Hem iniciat la travessia cap al cementiri , ermita de Sant Honorat i d'allí cap al camp d'aviació per desviar-nos pel GR fins a la cripta d'Olius, sense aturar-nos baixem cap el molí del Pont. D'allí per camí de carro cap a Sociats i comença la pujada que no s'aturarà fins arribar a Coll d'Arques. Abans però haurem passat per Parcerisa i Guilanya i ja haurem pogut contemplar l'esplèndid paisatge que es divisa des de la Serra de Guilanyà i també adonar-nos que el dia que tenim per endavant serà assolellat, encara que un xic ventós.



Són prop les 10 del matí, portem 5 hores caminant i 20 quilòmetres fets, i els intendents Mam i Valentí ja ens esperen a Coll d'Arques per obsequiar-nos amb coca i beguda. És després de l'esmorzar que la Mònica i el Delfi abandonen la caminada per problemes físics.

Amb forces recuperades iniciem el descens cap a casa Llobeta i d'allí per un corriol molt ben traçat cap a casa Trasserres, ara toca travessar els Bastets i ho farem pel Coll de Maçana per un caminet empinat encara que de curt recorregut, i a continuació descens cap el Riu Aigua de Valls que haurem de travessar descalços ja que alguna riuada s'emportà la passarel·la. Realment a l'hivern l'aigua està glaçada tot i que els peus potser ho agraeixen. Des d'aquí ja falta poc per arribar a l'Ajuntament de Guixers lloc escollit per a retrobar-nos amb el Mam i el Valentí, ara acompanyats pel Delfi i la Mònica i per a dinar-hi.


Toquen les dues del migdia quan dinem: mengem entrepans, fruita, cerveses, aigua, sucs, fruits secs, xocolata... sempre servits pel Mam i el Valentí. És en aquest punt que el terri decideix que ja en té prou. Són 32 Km. i prop de 9 hores de ruta.

Reprenem el camí direcció Molí de la Corriu i Pont Cabradís. És en aquest indret màgic, inhòspit i feréstec quan comença a nevar i quan tenim l'única sorpresa del dia i és que sembla que s'acaba el camí en un cul de rassa. Res més lluny de la realitat el que passa és que el camí és tant empinat que el que hem de fer és sortint-ne grimpant. La Pilar Bonvehí i la Montse emulant la Pilar Barbens en surten amb molta solvència. Arribats al coll de Castellar hem de baixar cap el Molí de'n Güell per tornar a pujar cap el coll de Feners per arribar ja amb negra nit a l'Espà. Ja només falten 3 km per carretera per arribar a Gósol, concretament a l'hostal de Can Francisquet on ens espera la Teresa Barrera solsonina i ara mestressa d'aquest acollidor hotel.




Joiosos d'haver acomplert la gesta de fer més de 53 km en 14 hores de camí ho celebrem amb cerveses, i la Teresa, que ja ens ha rebut amb una pancarta com si fóssim herois, ara ens obsequia amb unes medalles commemoratives. Més no poden demanar. O potser sí, perquè el que necessitem és una dutxa d'aigua calenta i un bon sopar. I això també ho trobem i amb quina abundància a la cuina de can Francisquet. El Gerard, la Montse i la Pilar Bonvehí se'n tornen a dormir a Solsona. Mentre que al grup s'incorpora l'Olivai la Lali. I és que això no s'acabava aquí perquè demà ens espera el Pedraforca, nevat.