Benvinguda

M'apassiona anar en bicicleta, m'agrada caminar. M'entusiasme conèixer el territori on visc, passejar per tots els racons, pedalar per aquells indrets inòspits i amagats. Descobrir el paisatge que s'amaga darrera una muntanya, els corriols i senders que usaven els nostres avantpassats, les masies i ermites que donen continuïtat al nostre país. Tenim, encara, un patrimoni natural i cultural que cal donar a conèixer i alhora cal preservar. En aquest blog pretenc difondre aquest patrimoni perquè els lectors pugueu conèixer-lo, estimar-lo i així preservar-lo, i tot això a peu o en bicicleta pel Solsonès.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Tunísia, una altra cara d'Àfrica (2)

6 de novembre de 2010
Ens hem aixecat abans de tocar les 8 del matí i diluviava. El cel era negre i no parava de ploure. Tot feia pensar que faríem poca bici. Hem decidit aprofitar el temps i muntar les bicicletes, inflar les rodes... I ha estat llavors quan hem tingut un ensurt dels grans. La bici de l'Àngel tenia el manillar molt torçat. Hem suposat que en el trasllat en avió va rebre un cop important i estava inservible. Impossible conduir d'aquella manera. Hem intentat adreçar-lo corrent el risc de trencar-lo, i així ha estat. Per tant, ja teníem un tasca a fer, buscar un mecànic que pogués solucionar-nos aquest greu problema, d'altra forma perdíem una bicicleta. Hem parat en diferents pobles i tallers, tothom molt amable i interessat en buscar solucions però no hi havia forma de trobar un manillar que s'adaptés a la bicicleta i menys soldar un manillar d'alumini. Finalment però ha estat a GABES on un mecànic, després de rebre consells de quatre o cinc persones, ha agafat el manillar trencat i se n'ha anat en motocicleta. Ha tornat al cap de mitja hora llarga amb el manillar soldat, hem estat tant contents que li hem pagat el doble del que ens demanava 10 Dh.
Amb el primer entrebanc superat i el cel amb un sol radiant ens hem dirigit cap a MATMATA on hi hem arribat a les dues del migdia. Hem buscat allotjament i la primera oferta ha estat d'escàndol, pretenien cobrar-nos 645 Dh per persona i nit per dormir en una casa troglodita rehabilitada. Hem acabat pagant 100 Dh, tots tres, amb pensió completa.

Solucionat el tema de la logística hem dinat al mateix hotel Matmata i tot seguit hem agafat les bicis i hem pedalat tot fent parades per visitar les cases excavades sota terra que hi ha en aquesta zona i on encara hi viuen més de 25.000 persones enmig d'un paisatge molt fotogènic però d'una sequera severa.

Hem arribat fins al poble de TAMEZRET on tota la població encara parla amazig. Veient que ens atraparia la nit hem retornat cap a l'hotel per a sopar i dormir. Hem fet 96 Km. en furgoneta i 25 en btt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada