Travessa Solsona - la Seu d'Urgell

Feia temps, potser anys, que la Pilar Barbens tenia posat al cap d’anar caminant des de Solsona a La Seu d’Urgell. Evidentment ningú s’ho prenia seriosament. Ara bé després de travessar el Solsonès de nord a sud i de carenar-lo pel vessant nord, després de fer Solsona-Gósol, això d’anar a la Seu continuava semblant una bestiesa però factible. Aquesta idea va anar prenent cos i vàrem fer un parell de reunions per concretar-ne l’itinerari i la intendència. La ruta a seguir va ser dibuixar en un mapa una linea recta que connectés Solsona amb la Seu d’Urgell, així de senzill. Com sempre comptem amb el suport inestimable, imprescindible i impagable del Valentí. Sense les seves assistències aquestes caminades serien molt més feixugues i sobretot menys divertides.




El dia escollit va ser divendres 21 de maig a les 12 menys un minut de la nit. Volíem començar a caminar juntament amb el nou dia. Vam acudir a la cita els repetidors d’altres sortides: la Pilar Barbens, el Pep, el Xesco, el Rafel, el Valentí, el Gerard, i jo mateix. Tenien ganes de fer el tastet el David, el Joan Marc, l’Oriola i el Jaume. Després de les fotos de grup sortim, amb els frontals al cap, a ¼ d’1 de la matinada ribera amunt tot seguint el GR 7 que ens ha de portar fins el Cap del Pla. El ritme de sortida és fort, com que no ens podem distreure amb el paisatge, xerrem i caminem depressa. Això fa que en menys de dues hores i quart estiguem fent el primer mos de la sortida al cap del Pla. D’allí, i després de l’intent fracassat de la Pilar Barbens de prerdre’ns, reprenem el camí que, passant molt proper a l’ermita de Sant Agustí d’Isanta, i baixant cota ens porta a travessar la rasa d’Encies a 900 m d’altitud. Tot seguit, per un corriol empinat comencem a guanyar desnivell, després ja per camí de carro ens anem apropant a Canalda. Allí hem quedat amb el Valentí que, a més de portar-nos un caldo calent, trasllada a la Pilar Bonvehí des de Solsona per incorporar-se a la travessa i s’emporta l’Oriola i el Jaume que acaben el seu recorregut aquí. En aquest lloc portem 19 km. i 4 hores i mitja de caminada
.

Iniciem novament la caminada pendent amunt, vorejant la roca de Canalda i el PuigSubirà, per continuar ascendint tot grimpant pel mig d’una rassa fins arribar al camí que comunica el Montnou amb els Planells, agafem aquest camí passem a tocar de les fonts dels Orris i dels fangassos per arribar a una caseta de pastor a 1800 m d’altitud quan encara no són les 7 del matí. Aquí ja hi ha el fidelíssim Valentí que ens té preparat beures i fruita per a esmorzar i un cafetó calent.


Després de refer forces ens proposem pujar el Padró dels quatre Batlles, enmig d’un cel molt emboirat, plaques de neu i un vent que refresca l’ambient. Segurament que, per la majoria dels presents, és l’ascensió al Padró més matinera, ja que són 2/4 de 9 del matí quan passem a tocar del cim i comencem un fort descens enmig d’un bon gruix de neu que ens deixa a tots amb el calçat ben moll. Arribem a la Barraca de Sangonelles, ja sense neu, i per un corriol boscós passem molt aprop de Padrinàs per arribar a Sorribes. Aquí altra vegada parada i fonda. A més del Valentí també hi ha arribat l’Eduard que ens farà el transport de tornada a Solsona. Són dos quarts de dotze del migdia, passem a mig camí i el sol ja fa estona que escalfa.



Alimentats, refrescats i descansats ens disposem altra vegada a fer camí sota un sol de justícia i amunt que fa pujada, fins arribar al Coll dels Bancs encreuament de carreteres que connecten la Seu d’Urgell amb la Vall de Lavansa, i a tocar del Parc Natural del Cadí. Des d’aquest indret podem contemplar al lluny la muntanya del Padró i costa de creure que venim d’allà caminant. Altra vegada seguim les marques del GR 7 que ja no deixarem fins acabar. En aquest indret portem acumulats més de 40 km i això comença a notar-se en el ritme de caminada, tot i que continua sent molt bo.

Primer pel camí del riu de Bona i després pel camí ral de la Seu d’Urgell passem per indrets frondosos i muntanyes tintades de vermell, per acabar en un tobogan de camins d’alt d’un balcó privilegiat des d’on ja es divisa l’objectiu final: La Seu d’Urgell.


El tres darrers quilòmetres es fan pesats per un corriol pendent, on els genolls i les plantes dels peus pateixen de valent castigats amb tants quilòmetres de recorregut.

Finalment però, amb una gran rialla de satisfacció arribem al Parc del Segre de la Seu d’Urgell cansats i orgullosos de la nostra gesta. Ben hidratats amb mig litre de clara cadascú tornem, ara amb cotxe, cap a Solsona.



Hem fet 57 quilòmetres, Hi hem invertit 17 hores i mitjà, prop de 6000 metres de desnivell acumulat, i amb molt bona companyonia. Felicitats.